Aquella veu, Aquell desig, Aquella bogeria
Posteado por JoRdi CaRbu! en 17/12/2007 14:49
No entenc res...
S’acaba l’any ja. L’últim cop que vaig escriure aquí era el 30 de gener. Com han canviat les coses des de llavors eh? El cas és que ha plogut molt. Moltissim. No em queixaré de l’any, al contrari. Ha estat un any magnífic, he fet allò que mai pensava que faria, canviar.
Ara, aquí estem. Sense saber ben bé que fer. Sense entendre pràcticament res. He de fer cas a alguns amics que em diuen que lluiti? He de fer cas al meu cap que em diu que pari i borri? He de fer cas a...?
La paranoia cada cop és més i més gran! S’aclarirà. Per bo o per dolent, algun dia s’aclarirà.
Mentrestant, les mentides, me les podries dir a mi.
“Diguem que m’estimes
encara que sigui un somni,
diguem que em desitges
i et prometo que et creuré.
Diguem que m’enyores
i que no et passen les hores,
diguem que em somies
cada nit des de fa temps.
Saps que sé molt bé
que un altre t’omple la vida
i que no pot ser,
que no vols mirar el passat;
i ara que he tornat
no pretenc trobar-te sola,
tan sols tenir-te un cop més al costat.
Diguem que m’estimes,
omple’m el cos de mentides
només et demano un dia
i demà ja hauré marxat.
Sols amb tu podria
suportar la melangia
i guarir-me la ferida
que m’ha quedat.
Diguem que m’estimes
encara que no t’ho creguis,
digue’m que em desitges
i després me n’aniré.
Diguem que m’enyores
i et sap greu quan te n’adones,
diguem que em somies
enganya’m encara més.
Saps que marxaré
i no em tornaràs a veure,
aquest cop pot ser
l’últim que m’abraçaràs;
i en aquest instant
recordarem la nostra història,
aquell amor que amb el temps s’ha esborrat.
Diguem que m’estimes
omple’m el cos de mentides,
només et demano un dia
i demà ja hauré marxat.
Sols amb tu podria
suportar la melangia
i guarir-me la ferida
que m’ha quedat.”
Comentarios (2):
El 29/12/2007, a las 09:39:17,
pensant en tornar a casa
dijo:
"i va pensar millor marxar i per instint va haver de tornar a plorar"
El 12/01/2008, a las 16:39:04,
...
dijo:
"soñando que volveras mi mente se pudrio.
Si la vida parecia una flor, ahora la siento como madrugada. Camino a casa, esta desolacion se me atraganta i se me clava..
Quiero sentir alejania, acabar ya toda esa tortura. olvidar que alguna vez hubo alegria, masticar esa nada que perdura...
AMARGA HABITANCION!"
